res no esdevé del tot fins que no és dit. així la poesia ha fet que s’esdevingui un jo, un amor, una vida. la poesia ha fet que s’esdevingui un cos. la poesia ha destriat també aquest jo, aquest amor, aquesta vida i aquest cos de tots els altres jos, amors, vides i cossos

res no esdevé del tot fins que no és dit. quan tot és dit i s’esdevé, aleshores, detingudament, l’attrezzo es fon

«si fos la meitat de les coses

que vull ser la vida seria

sens dubte molt més fàcil

en canvi, soc ben bé el doble

de les coses que vull ser

i és impossible saber-les totes»

Compra'l ara!