-
1/2
-
2/2
La tieta de Proust
Glòria Catalán i Balagué
Segur que us ha passat alguna vegada que una olor especial us ha transportat a un altre temps o a un altre lloc i us heu emocionat en recordar-ho. En els capítols d’aquesta novel·la anirem trobant diverses aromes que, junt amb els seus protagonistes, ens acompanyaran a conèixer les seves relacions, els seus temors, els seus somnis, els seus records i també els seus oblits. En definitiva, tota la seva vida a Les Velles Oliveres. Ells també ens ajudaran, potser, a retrobar, tal com va fer Proust en recordar la magdalena que li donava la seva tieta, el temps perdut.
«Què cerques als racons? Què busques amb la mirada? “El temps perdut”, em respons.»
«La llibertat, quan es perd, cou a la pell i esberla l’ànima.»