-
1/2
-
2/2
De zero a quatre mil seixanta-un metres
Irene Gonzalo Navarro
Podries dir-me què passa abans i després d’ingressar en un hospital? I durant els dies que hi ets? Què penses? Què sents? Què desitges? I si tot això passa quan tens vint-i-dos anys, durant el primer any d’aquella carrera que feia temps que somiaves estudiar? Les paraules que amaguen aquestes pàgines no són res més que el relat d’una vida encara molt jove, però ja marcada per la falta de salut. Un relat en primera persona, un relat cru i amarg, però també ple d’una felicitat encoratjadora. Un relat que et porta des de les desventures d’un hospital fins a les aventures de dalt les muntanyes.
Una història que parla de vida.
«El sol escalfa molt més que abans i arribo sense jaqueta, ni guants, ni tapaboques, així que em trec la motxilla, aturo el rellotge, pujo al cotxe, tanco els ulls, i respiro, per primera i última vegada, la nostra primera muntanya.»
«I el dissabte dia 5 d’octubre es va apagant a poc a poc, com s’apaguen les llums de l’UCI, i tot queda distret darrere la meva ment, amb una felicitat extrema que m’inunda els sentits i que no em deixa ni pràcticament respirar.»