-
1/2 -
2/2
Cova i guaret - La boca de la ferida
Eduard Comas Blanch i Josep M. Codina Tobías
La poesia com a punt de trobada amb un mateix, indret —cova— on dialogar amb la incompresa companyia de la solitud. També la poesia com a mode imperfecte d’afaiçonar el temps —guaret—, d’ordenar el caos.
La poesia com a veu —boca— de les ferides que empenyen des de dins i brollen amb forma de línies escapçades. També la poesia com a porta d’entrada —boca— a les fondalades dels records que deixen ferida.