Dues dones. Una terra. Una terra d’acollida, una terra d’enyorança. Una de les dones és immigrant, i arriba a la Plana des d’una llunyana Barcelona, quedant esmaperduda al principi i meravellada més tard, de totes les coses que pot oferir un tros de terreny envoltat per la boira. L’altra dona és emigrant, i abandona la seva terra natal, tot canviant la boira per la neu. Aquest llibre de records inesborrables ens parla de benvingudes, de comiats, de terres que s’assemblen, de boires que amaguen, de gent que acull, de persones que es troben a faltar.
Un bocí d’història. De la nostra història. En una terra que ens ha envoltat l’ànima i ens ha deixat tocades per la boira.

«Quan vam arribar a Sant Julià de Vilatorta, l’any 1978, aquest era un poble que havia estat un lloc d’estiueig. Al seu voltant hi trobaves torres molt boniques i senyorials. Tot i així, encara s’hi podia trobar la vida rural que ja no es trobava a Barcelona.» «El Vic de la meva infantesa estava ple de boira, que, lluny d’espantar-me, m’encomanava un aire de secretisme on em delia escapar-m’hi.»