Des del moment present, miro enrere; cap al paradís perdut de la infantesa. Adolescència i joventut: primeres ferides, patiment, absències, dolor. Maduresa: amb tot el bagatge d’anys —i amb l’ajut de les paraules— segueixo caminant, aprenent, desaprenent —una miqueta menys trista—, coneixent a estones la felicitat i trobant-me en l’acció creadora.

«Aquella petita meva m’explica contes antics i l’escolto i l’acarono i és avui quan els entenc.»

«Llunàtica de mi, pobreta, sovint canvio de fase, de fuses a semifuses i de blanques a corxeres sense pausa i calderó.»

«Onades verdes, els arbres, bressolen peixos de cel.»

Compra'l ara!